dilluns, 23 d’abril del 2012

Com seria Sants sense el Centre Social?


El Centre Social de Sants fa 40 anys i per celebrar-ho avui us presento un article d'història-ficció, imaginant com podria ser el nostre barri sense les seves lluites.

Sants, 2012

Quan s’obren les portes de l’estació són les 10,15h. L’AVE ha arribat puntual i quan creuo aquesta porta sento, per fi, que he retornat a Sants, el meu barri. A primer cop d’ull tot sembla igual, tal i com ho recordava. A Sants poc ha canviat des dels anys 70. És cert que l’Estació ha crescut i sembla un centre comercial, però un cop al carrer tot segueix igual. A mà esquerra el bosc de blocs de formigó on viuen milers de nous santsencs. Els meus pares sempre han explicat que allà hi havia una fàbrica tèxtil on treballaven uns 2.000 obrers, però jo no recordo més que la gran porta i els plataners del pati, d’això no en queda res. Abans es veu que en aquest tros de barri hi havia edificis d’una, dues i tres plantes, però amb els blocs de l’Espanya Industrial va augmentar el coeficient de construcció.

Començo a caminar sota els pilars de formigó del pas elevat que ve des de l’Avinguda Roma a sis metres d’altura. Em retornen records d’altres temps. El mateix soroll ensordidor d’aquesta via, els mateixos fums de sempre i el mateix paisatge sense llum, com si d’un film futurista es tractés.

Quasi no recordo Salvador Anglada, on molts aparcaven els cotxes. Es veu que els veïns volien convertir-la en la plaça central del barri i canviar el nom, però ara tot queda sota el pas. A carretera giro la vista a la dreta, una mica més amunt també hi havia una fàbrica, el Vapor Vell. Seria bonic veure un edifici del segle XIX amb la seva xemeneia al mig de Sants, però tampoc queda res. Amb la manca que té el barri d’escoles i equipaments potser haurien pogut aprofitat algun d’aquests edificis.

A Carretera fa pena veure tantes persianes baixades i rètols bruts. Imagino que els centres comercials i totes aquestes infraestructures han acabat matant el petit comerç. A la meva esquerra veig les antigues Cotxeres de Sants, bé o millor dit el Museu del Tramvia. Ara es veu que amb la crisi i per les poques visites que rep serà el proper en baixar la persiana.

De lluny es veuen les vies, descobertes, com fa cent anys, i a la meva dreta el carrer Joan Güell creuant carretera. Recordo haver voltat moltes vegades per aquest tros de barri: anant al Centre Catòlic a veure pel·lícules, jugant a la plaça Màlaga, on hi ha l’església i on hi havia aquella masia que van enderrocar...També recordo jugar a Badal, davant de casa dels avis, abans que els edificis anessin a terra. L’ajuntament va obrir el cinturó pel mig del barri, enderrocant tots els edificis que eren a 30 metres per ampliar 20 metres més el carrer. També van enderrocar la plaça de Victor Balaguer, on hi havia l’ajuntament.

Sí, la veritat és que van trinxar el barri. Hauria sigut tan necessari que els veïns s’haguessin unit per defensar els seus interessos 40 anys endarrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada