Vídeo sencer
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eixample. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eixample. Mostrar tots els missatges
dimecres, 28 de novembre del 2012
Modernisme, una història de destrucció
Ahir TV3 va presentar un documental al fantàstic espai "Sense Ficció" que vull compartir amb tots vosaltres, ja que retrata una Barcelona que no van deixar existir: "Modernisme, una història de destrucció".
Vídeo sencer
Vídeo sencer
dimecres, 14 d’abril del 2010
L’eixample limitat
Al SXIX, com ens constaten tots els textos de l’época Barcelona era una ciutat atapeïda, sense espais per creixer, i amb una densitat de població vuit vegades més alta que Londres, amb 150.000 habitants per quilòmetre quadrat.
La ciutat estava encorsetada dins de les muralles i patia les mesures que des de 1714 pretenien empetitir-la, la Ciutadella Militar, el Castell de Montjuïc i la prohibició de construis en un perímetre de 1500 vares (l’equivalent al llançament d’una bala de canó) al voltant de la muralla.
La situació era insostenible, i encara més amb la introducció de la industria, primer al Raval i després als pobles de les afores, Sants, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu, Sant Martí.
Des de el 1714 ja hi havia la proposta d’enderrocar les muralles, tot i que encara haurien d’esperar molts anys. Barcelona era una plaça forta sota control de l’exercit i tot i els intents d’enderroc, des de el 1842, l’enderrocament de les muralles no va reeixir fins al 1854, amb el Bienni Progressista.
Al llarg del periode del 1797 al 1853 es va produir un debat profund sobre com calia eixamplar la ciutat. Les institucions, els intel·lectuals i la premsa demanaven un eixample il·limitat per tot el pla de Barcelona.
Els militars, en canvi, proposaven un eixample limitat, mantenint les muralles, segons els planols d’enginyers militars i de Francesc Daniel Molina.
Finalment el 9 de desembre del 1958, per Reial ordre Barcelona va deixar de ser plaça forta i les zones militars es van reduir a la Ciutadella i al Castell. La ciutat deixava de dependre del Ministeri de la Guerra.
Però que hauria passat si enlloc de triomfar l’eixample il·limitat haguès triomfat aquesta proposta dels enginyers militars?
La ciutat estava encorsetada dins de les muralles i patia les mesures que des de 1714 pretenien empetitir-la, la Ciutadella Militar, el Castell de Montjuïc i la prohibició de construis en un perímetre de 1500 vares (l’equivalent al llançament d’una bala de canó) al voltant de la muralla.
La situació era insostenible, i encara més amb la introducció de la industria, primer al Raval i després als pobles de les afores, Sants, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu, Sant Martí.
Des de el 1714 ja hi havia la proposta d’enderrocar les muralles, tot i que encara haurien d’esperar molts anys. Barcelona era una plaça forta sota control de l’exercit i tot i els intents d’enderroc, des de el 1842, l’enderrocament de les muralles no va reeixir fins al 1854, amb el Bienni Progressista.
Al llarg del periode del 1797 al 1853 es va produir un debat profund sobre com calia eixamplar la ciutat. Les institucions, els intel·lectuals i la premsa demanaven un eixample il·limitat per tot el pla de Barcelona.
Els militars, en canvi, proposaven un eixample limitat, mantenint les muralles, segons els planols d’enginyers militars i de Francesc Daniel Molina.
Finalment el 9 de desembre del 1958, per Reial ordre Barcelona va deixar de ser plaça forta i les zones militars es van reduir a la Ciutadella i al Castell. La ciutat deixava de dependre del Ministeri de la Guerra.
Però que hauria passat si enlloc de triomfar l’eixample il·limitat haguès triomfat aquesta proposta dels enginyers militars?
dijous, 28 de gener del 2010
"Cerdà, un visionari maleït?"
Avui us presento un documental que ha realitzat TVC per al programa Sense Ficció. Seguint aquest documental també coneixereu una d'aquestes Barcelones que no va arribar a realitzar-se, la Barcelona, com a mínim tal i com la va projectar Ildefons Cerdà.
Us deixo a continuació la ressenya que es fa a Tv3
Coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, emeten un documental en què el periodista i reconegut cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer evoca l'aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui dia. Una pàgina brillant i decisiva de la seva història que és, al mateix temps, el relat d'una injustícia i d'un maleït Ildefons Cerdà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
